• Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Instagram
  • Youtube

Qui som

Els autors del pla


INSETUR

INSETUR és un institut de recerca que estudia el turisme des de totes les mirades. Defensem un model turístic responsable, integrat en el teixit local, sostenible i participat. Ens agraden els mètodes innovadors i la creativitat.

Hem treballat a Cuba, Colòmbia, Mèxic, Perú, Etiòpia, Andorra, Azerbaian, Moldàvia... Volem integrar la visió global amb la realitat local. Per sobre de tot, aspirem a donar solucions viables i innovadores a les destinacions turístiques, en un context de mutacions radicals. Tot serà nou en turisme i les respostes també ho han de ser.

Deepak Bhagya

Responsables

Jordi López / JA Donaire

Jordi López té una llarga experiència en la gestió de destinacions, amb propostes innovadores. Hi aporta, a més, el coneixement directe de la realitat de Benicarló.

José A. Donaire ha participat en un ampli catàleg de plans turístics nacionals i internacionals. I ha teoritzat sobre els canvis del turisme contemporani.

Entrades

Posts del pla


dissabte, 26 de novembre de 2016

L'efecte Raúl Resino



En els ambients gastronòmics, el nom de Raúl Resino figurava en els primers llocs de les travesses sobre candidats a l'estrella Michelin. La seva cuina d'autor basada en l'entorn havia cridat l'atenció dels especialistes i, per això, a la gala de Girona, Resino era un dels noms més sòlids entre els possibles nous estrellats.

I així ha estat. Raúl Resino, que ja havia estat escollit cuiner de l'any, ha creat a Benicarló un espai gastronòmic excepcional en el que recull la seva experiència a l'alta cuina i les estades en els millors restaurants del país. La característica més destacada de la cuina de Resino, a banda de la creativitat i l'excel·lent tècnica, és el coneixement de l'entorn. Els seus plats són un passeig per la geografia del Maestrat, els arrossos, l'horta, el peix de les llotges de Vinaroz i Benicarló, la trufa de Morella... 

Resino és l'ambaixador d'una petita revolució en la cuina de la regió i, especialment, a Benicarló. Molts altres xefs locals contribueixen a crear un dels espais que aspiren a convertir-se en un node gastronòmic de la regió. Les claus són reincidents: Productes de la terra, cuina mediterrània, l'horta, el peix i grans dosis d'imaginació. 

La gastronomia ha de ser un dels ingredients més importants de la nova estratègia turística de Benicarló. L'accés a la vida mediterrània vol dir viure la cultura, la vida en el mar, la festa, la conversa en els cafès i, naturalment, la cuina mediterrània, que és patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Aquest serà l'efecte Raúl Resino. Primer, situar Benicarló en el mapa de les estrelles gastronòmiques del país. Segon, reforçar l'aposta estratègica del turisme de la ciutat, l'accés a la Mediterrània.

dijous, 17 de novembre de 2016

Un pla. Quatre estratègies.



No hi ha pla sense estratègia. Més que una acumulació més o menys arbitrària d'accions, un pla és per sobre de tot un rumb. On volem anar?. On concentrem les nostres energies, els recursos limitats i, és clar, el relat de ciutat i la seva comunicació turística?. El diagnòstic del pla ens parla d'oportunitats i també de febleses, d'un escenari incert, però alhora estimulant. A partir d'aquest diagnòstic, hem dissenyat quatre possibles escenaris per a la ciutat, tot ells solvents i possibles. El podeu seguir en el document adjunt.

Platja slow és una aposta pel turisme de sol i platja renovat, amb una forta inversió pública en els litorals nord i sud. És una millora de la qualitat física però també dels serveis i de la qualitat ambiental de la platja, amb la intenció de millorar i reforçar el principal actiu turístic fins el moment de la ciutat: la seva platja. Si la imatge de la ciutat ens diu que els nostres visitants se senten atrets sobretot per aquest recurs, per què no assumir aquesta lògica i situar la platja en el centre de gravetat de l'estratègia turística del municipi?.

Benicarló Hub és un reconeixement a les oportunitats de l'entorn geogràfic. Naturalesa, platges, senders, ciutats amb història, recursos culturals... BH vol fer del municipi el punt de partida d'un territori més ampli i ric, que permeti compensar les mancances locals. Hi juguen a favor la qualitat dels recursos de la geografia immediata, la centralitat de la ciutat i la seva condició urbana i sobretot la tendència dels turistes contemporanis d'incrementar la mobilitat a la destinació.

365 és un projecte basat en l'atracció dels esdeveniments locals, com les Falles o la Festa de la Carxofa. És també una iniciativa que té com a principi essencial la creació d'un catàleg d'iniciatives que permetin l'atracció de visitants durant tot l'any. Els esdeveniments han de tenir un caràcter esportiu, cultural, gastronòmic i festiu i han d'estar connectats (en la mesura del possible) amb les característiques del propi municipi.

Accés al Mediterrani és la darrera estratègia, que procura connectar la vida mediterrània dels locals amb els turistes. La major part de visitants viuen en un front, més o menys allunyat de la realitat social i cultural del municipi. Aprofitant el capital social de Benicarló, aquesta estratègia és una opció innovadora que vol crear productes turístics connectats amb la realitat local: gastronomia, vida cívica, festes, activitats culturals...

Quina és l'opció que trobeu mé encertada?. Esperem els vostres comentaris.





diumenge, 28 d’agost de 2016

Qui són els nostres visitants?



Un dels forats negres més signifcatius del turisme contemporani és la manca de dades sobre la demanda. Sabem les grans xifres sobre els turistes a nivell estatal i tenim una visió general sobre els visitants de la Comunitat Valenciana. Però no disposem de dades detallades a escala municipal i, per això, ens hem basar en fonts estimatives. Una de les formes més habituals de mesurar el número de visitants i la seva composició és a partir de les visites a l'oficina de turisme. És veritat que no tots els turistes hi accedeixen, però l'estudi de les dades recollides ens pot donar una informació inicial sobre el comportament de la demanda. 

La primera dada que sobresurt de l'informe anual de l'OIT de Benicarló és un increment del número de visites en els darrers deu anys. De fet, el punt més alt de la sèrie és el 2015, quan s'assoleix la fita de 21.114 visitants. També és molt significatiu el pes de la demanda espanyola sobre la internacional. Els principals mercats emissors domèstics han estat el 2015 Catalunya, l'Aragó, la Comunitat Valenciana i, en menor, mesura. Madrid, País Basc i Navarra. És a dir, Benicarló es basa en un model turístic de proximitat. Tot i que la demanda internacional és molt menys rellevant, podem destacar els orígens de França (especialment), Alemanya, Gran Bretanya i els Països Baixos. 

La segona dada significativa són les motivacions. És cert que no es tracta de les motivacions dels turistes que visiten la ciutat, sinó de la demanda d'informació a l'oficina, però és un primer indici dels elements d'interés més destacats. En aquest punt, destaquem la rellevància de les demandes sobre festes, gastronomia, activitats culturals i sobre la costa i el litoral. 

Finalment, també podem inferir el comportament mensual de les arribades. En aquest cas, les dades posen de manifest l'elevada dependència del model turístic de Benicarló de dos moments de l'any: l'estiu, i molt especialment l'agost, i la Setmana Santa. La resta de l'any, l'atenció als visitants es redueix de manera molt sensible. D'altra banda, la demanda internacional, resta menys afectada pels cicles estacionals. Aquesta és una dada a tenir present en l'estratègia d'internacionalització del municipi. 

 


On s'allotgen els turistes a Benicarló?



La característica principal del turista és que pernocta, és a dir que passa almenys una nit a la destinació. Per això, sense oferta d'allotjament no hi ha turisme. Ara bé, com es distribueixen les places turístiques?

Globalment, el municipi disposa de 2.754 places turístiques. És una dada petita si la comparem amb les destinacions veïnes. El municipi ofereix un catàleg d'opcions molt ampli: 454 places d’hotels i pensions, 233 places de càmping, 1.976 places d’apartaments, 15 places de turisme rural, i 76 places d’alberg de joventut. Tot i que hi estan representades totes les categories turístiques, hi predomina d'una forma molt evident la tipologia d'apartament.

Un fet igualment singular és la gran atomització d'aquesta oferta, amb 261 actors (registrats el juliol de 2016). Això vol dir que les decisions turístiques sobre el municipi han de ser consensuades amb un número molt ampli d'agents i això és un repte per la política turística local. 

A nivell normatiu, té una especial importància el decret 92/2009 que aprova el reglament regulador dels habitatges turístics anomenats apartaments, viles, xalets, bungalous i semblants, i de les empreses gestores, persones jurídiques o físiques, dedicades a la cessió del seu ús i gaudi, en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. Aquesta normativa preveu la diferenciació en qualitat pel que fa a la categorització en apartaments estàndard, primera o superior. Tal i com hem vist suposen el 72% del total de l’oferta turística de Benicarló i caldrà fer-hi atenció especial per l'adopció d'estratègies que fomentin la qualitat i la interlocució amb aquest sub-sector, ja que suposen actualment el gruix majoritari de l'oferta turística. 

Pel que fa a la planta hotelera, aquesta representa el 16% de l’oferta total d’allotjament. Hi té un fort impacte el Parador de Turisme, únic hotel de 4 estrelles de la ciutat, que representa quasi la meitat del total de places hoteleres (46%). Destaca la inexistència d’hotels de 3 estrelles. Els hotels de 2 estrelles suposen un 30% de l’oferta hotelera, amb una presència més variada d’actors. Finalment, els hotels d’una estrella i pensions conjuntament, suposen un 22% de l’oferta. Pel que fa als càmpings, el municipi compta amb un sol càmping amb 233 places i que incorpora 23 bungalows. 

Tot i el marcat caràcter agrícola del terme municipal de Benicarló, el turisme rural no s’ha desenvolupat i consta només de 15 places en tot el municipi, la casa Mas del Rey. Aquesta casa rural és un bon exemple del tipus de turisme que podria arribar a Benicarló, ja que cerca un entorn rural amb el valor afegit de la proximitat al litoral i la possibilitat de realitzar activitats de turisme cultural i actiu en un radi de 50 km que contempla una gran oferta de recursos.

Pel que fa a Albergs, Benicarló compta amb un alberg de l’Institut Valencià de la joventut, amb un total de 76 places.

dilluns, 15 d’agost de 2016

La imatge de Benicarló a instagram




Instagram és la principal xarxa social relacionada amb les imatges. Actualment estan identificats uns 500 milions actius en el món, 8 milions dels quals són espanyols. És una xarxa molt activa, perquè s’estima que 300 milions l’usen cada dia. Les xifres d’ús de la xarxa són espectaculars, amb prop de 100 milions d’imatges i videos nous cada dia, que generen més de 4.000 milions de reaccions (likes o comentaris). 

En el moment de realitzar l’estudi hi havia a la xarxa 5.476 imatges o videos amb el hashtag #Benicarló (la xarxa no distingeix entre majúscules i minúscules). Curiosament, és molt més elevat el número de mencions sense accent (#benicarlo), concretament 14.765. Per tant, globalment a instagram hi ha unes 20.000 entrades amb aquest topònim entre els hashtag de les imatges. Existeixen altres hashtags compostos amb moltes menys entrades, que no les hem considerat perquè en la majoria dels casos incorporen també el genèric de Benicarló. 

Hem fet una anàlisi preliminar que ens ha permès estimar que una mica menys de les imatges (de l’ordre del 47%) són realitzades per persones que no resideixen en aquesta localitat i que, per tant, poden ser considerats visitants o turistes. Això vol dir que hi ha a instagram unes 10.000 entrades amb el topònim destacat entre el llistat de hashtags. Hem fet una mostra aleatòria estratificada per mesos de 1.000 entrades. Això vol dir que el marge d’error de la mostra és del 2,9% (amb un nivell de confiança del 95% i la hipòtesi p = q = 0,5).   

Imatges a instagram

S’han classificat les imatges en categories bàsiques, organitzades a posteriori, seguint un criteri taxonòmic no anticipat. Això vol dir que les agrupacions de les categories s’han realitzat després de recollir tota la informació. Cada imatge està associada a una sèrie de paraules clau que les descriu. La classificació organitza les diverses etiquetes (tags) en camps semàntics més amplis. Ja que cada imatge té diverses etiquetes associades, la suma dels percentatges és lògicament superior al 100%. Aquests són els resultats de l’anàlisi.


Hi ha un elevat percentatge d’imatges en les que hi apareixen els propis usuaris. Això coincideix amb altres estudis similars realitzats amb aquesta metodologia i reforça la idea que instagram és una xarxa social que té com a finalitat principal expressar sentiments, vivències o experiències totalment vinculades al propi usuari. La pràctica totalitat de les persones que apareixen en aquestes imatges són els propis visitants. 

L’element de Benicarló més presentat a les imatges és la costa. Dues terceres parts de les imatges presenten aquest espai. La millor definició de la imatge de Benicarló avui és que Benicarló és una platja, amb una ciutat al costat. Tots els espais, racons i perspectives del litoral hi són integrats a la xarxa. Aquest predomini del litoral no es redueix durant el període d’hivern o tardor, quan la platja continua essent l’element més fotografiat. La resta d’elements tenen una participació molt més modesta i en cap cas superen el 25% de les imatges. 

La tercera categoria són els serveis turístics, com els càmpings, els hotels, el Parador, el restaurants o les activitats nàutiques. La major d’aquestes imatges no presenten l’espai urbà, sinó que estan associades a la façana litoral, normalment amb perspectives que podrien ser qualsevol espai litoral mediterrani. Hi ha una subcategoria, que pren cada vegada més rellevància, que són les imatges gastronòmiques (12%), molt relacionades amb l’arròs i el mar. A penes hi ha referències dels visitants (que no dels locals) a la carxofa o a l’horta en general. 

Per sota del 20% se situen les imatges relacionades amb el port, l’escullera o el far. Són imatges que es vinculen normalment amb la pantalla de l’escullera i molt freqüentment amb el far. Per contra, no hi massa fotografies relacionades amb les activitats del mar. El port és vist com un escenari o un decorat, però no com un espai productiu i dinàmic. Hem trobat molt poques referències en la mostra a l’activitat pesquera. 

Un 17% de les imatges que estan etiquetades com a Benicarló ofereixen la perspectiva de Peñíscola. En molts d’aquests casos, la ciutat veïna també forma part del catàleg de hashtags. Hi ha també escenes urbanes o captures del castell en les que hi apareix el topònim de Benicarló. La força de gravetat de la ciutat turística de Peñíscola és tan forta que integra una part de les imatges que haurien d’estar relacionades amb la ciutat d’estudi. 

Ens ha cridat l’atenció l’elevadíssim número d’imatges que integren les palmeres en la seva perspectiva. En alguns casos, són elements d’una imatge molt més genèrica que presenta el passeig o el litoral. Però en molts altres casos, les palmeres tenen una rellevància molt significativa. És un arbre que té una forta connotació simbòlica relacionada amb paradisos i espais exòtics. Com veurem, també tenen una presència notable en els propis hashtags. Fins i tot, són freqüents els emojis que hi fan referència (i que no hem estudiat específicament en aquest informe). 

Les ciutats i el seu patrimoni històric s’han situat en el centre de l’estratègia turística de les ciutats litorals. Amb la intenció de complementar la imatge de la platja (que és relativament universal), les ciutats han basat el seu posicionament en la valorització del patrimoni cultural i natural. A Benicarló, les escenes urbanes només representen un 9%, un percentatge que està molt per sota dels valors d’altres ciutats del litoral mediterrani. La ciutat no disposa de cap node que el representi, sinó que es tracta d’escenes urbanes disperses. 

Com és lògic, l’esdeveniment més present a instagram són les falles, que tenen un protagonisme absolut durant el mes de març i el conjunt de la primavera. Tot i que la major de les imatges són capturades pels propis residents, hi ha un percentatge significatiu de fotografies que es comparteixen per part de visitants. Malgrat la concentració temporal, representa un 6% del total, un valor molt elevat.

divendres, 12 d’agost de 2016

La imatge de Benicarló a twitter

Twitter és una xarxa social amb una enorme influència, perquè és usada habitualment per prescriptors que tenen una forta incidència en les valoracions dels seus seguidors. S’estima que en el món hi ha uns 300 milions d’usuaris d’aquesta xarxa, dels quals uns 11 milions són espanyols. Cada dia s’escriuen més de 500 milions de tweets. 

Per aquest estudi hem utilitzat les eines clàssiques de cerca de tweets en els que hi constés la paraula ‘Benicarló’. Només hem considerat aquells piuladors que en la seva bio s’adscriuen a una ciutat que no és la mateixa Benicarló. Hem analitzat els primers 500 tweets que tenien aquesta característica, des de l’inici de l’estudi, que és agost de 2016. 

Continguts

Twitter és una eina que només permet usar 140 caràcters i això limita molt les possibilitats d’expressió. Per això, el número de tweets amb varis codis és molt inferior a les imatges d’instagram. Hem de destacar, en primer lloc, que hi ha un % molt significatiu dels tweets que formen part d’un calaix de sastre (‘altres’), on s’hi ubiquen normalment comentaris o converses que no poden ser fàcilment classificades. És un percentatge molt elevat que condiciona el resultat final. També destaca el fet que un terç de les piulades són elements de socialització, amb amics, familiars o coneguts. La xarxa permet la conversa entre usuaris, on Benicarló és només l’escenari de l’intercanvi dialèctic.



Si ens centrem en els continguts específics sobre la ciutat, novament destaquen les mencions al sol i la platja. Són tweets que presenten una ciutat totalment relacionada amb el turisme clàssic d’estiu, basat en l’accés a la platja. Com es pot veure en el gràfic, la resta d’elements coincideixen bastant amb l’anàlisi de l’instagram: Hi ha un número elevat de referències vinculades amb el relax propi d’una destinació de sol i platja, la presentació de serveis (especialment vinculats amb la gastronomia) i un increment de les mencions a les festes durant la primavera, en coincidència amb les Falles. En aquest cas, volem destacar la importància de les activitats (sobretot btt i nàutic) i aquells tweets sobre l’accés.

Valoracions

Pel que fa a les valoracions, hem dividit els tweets en els tres àmbits clàssics, com són positius, negatius i neutres. Destaca, com és habitual, l’elevat número de tweets neutres, tot i que el percentatge és inferior a estudis similars. Això respon a un pes molt alt de comentaris positius (un de cada cinc tenen aquesta connotació), però també a un número elevat de valors negatius, que superen el 10%. És una xifra massa elevada, que implica un cert grau de desafecció amb la destinació.

Xarxes

Finalment, hem avaluat la relació entre twitter i altres xarxes. Hem detectat que el 46% dels tweets són el resultat d’una acció fora d’aquesta xarxa. El més habitual és una imatge d’instagram, que té lloc en un 30% dels casos. També són molt freqüents els comentaris a facebook que generen una piulada i que representen un 12% del total. La resta són altres xarxes socials. Hem analitzat les imatges dels tweets; només hem tingut en compte aquelles imatges difoses en el mateix mitjà. Això ens ha donat un total 53 imatges. D’aquestes, 31 estaven relacionades amb la platja, 5 amb les falles i 7 amb gastronomia.

dimarts, 9 d’agost de 2016

Escoltant la població


El primer pas en l'elaboració d'un pla és recollir la veu de la localitat. El teixit social de la ciutat és ric i divers i permet obtenir una visió de conjunt de les oportunitats de Benicarló i també de les principals amenaces. Per això, durant els mesos de juliol i agost ens hem reunit amb més de cinquanta persones dels diversos sectors socials i econòmics de la ciutat. Les principals conclusions de les entrevistes s'han organitzat en un document que es pot consultar en aquest blog.

Igualment, s'ha participat en deu focus grup, amb la intenció de tractar temes sectorials. 
  • Comissió de Turisme
  • Taula d'agricultura ecològica
  • Consell regulador de la DO Carxofa de Benicarló
  • Entitats socials
  • Restaurants de l'agrupació empresarial de turisme
  • Comissió de cultura
  • Confraria de pescadors
  • Allotjaments turístics
  • Entitats esportives
  • Entitats nàutiques
La participació és una de les peces centrals del Pla. Per això, us convidem a aportar les vostres opinions al web del Pla, al twitter del Pla o bé directament al correu electrònic info@pladeturisme.com

dimecres, 13 de juliol de 2016

L'estratègia de la Comunitat Valenciana



El Pla Estratègic de Turisme de Benicarló ha de tenir en compte necessàriament la visió estratègica del territori on s’ubica, més enllà de les seves delimitacions administratives. En aquest sentit, la visió del Pla és compartida amb el Pla Estratègic Global del Turisme de la Comunitat Valenciana 2010-2020 definit per la Comunitat Valenciana.

Aquest pla es basa en 8 eixos estratègics:
  1. Gestió Turística com a Política Global
  2. Cooperació Público-Privada
  3. Competitivitat Empresarial
  4. Capital Humà
  5. Sostenibilitat
  6. I+D+i
  7. Distribució i Promoció
  8. Comunicació. 
El Pla compta amb 28 programes d'actuació amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat de la Comunitat Valenciana en matèria de turisme. Es marca com objectiu aconseguir 27 milions de turistes el 2020 i es caracteritza pel seu enfocament global, i el seu caràcter obert i participatiu. 

Entre la recerca realitzada en aquest Pla, resulta interessant la percepció dels municipis de la Comunitat Valenciana respecte al turisme. El 94,7% de les destinacions de litoral i el 82,2% dels d’interior consideren que la importància del turisme serà major el 2020 que en l’actualitat, d’on es desprèn que hi ha una conciència col·lectiva de la importància creixent del sector turístic envers el futur. 

Castelló, segons el Pla

El Pla Global també dóna indicacions per a les marques territorials, i en el cas de la província de Castelló, es proposen estratègies que van en la línia de la proposta d’aquest Pla Estratègic de Turisme per Benicarló:

  • Destinació amb èmfasi experiencial
  • Revalorització turística del patrimoni natural
  • Reforç de Castelló com a pol de turisme urbà
  • Optimització de noves comunicacions internacionals i millora de les actuals infrastructures internes
  • Consolidar productes emergents en mercats de nínxol
  • Mantenir i potenciar esdeveniments i projectes singulars
  • Complementarïetat i sinèrgies interior-costa
De quina manera penseu que es poden connectar els interessos del turisme de la província i la Comunitat amb l'estratègia de Benicarló?. Com es pot sincronitzar el pla de Benicarló amb el Pla 2010-2020 de la Comunitat Valenciana?. 

dijous, 7 de juliol de 2016

Set oportunitats per Benicarló



En la definició del projecte estratègic de Benicarló, es poden detectar una sèrie de factors que reforcen la seva potencialitat: 

El sector primari

És un dels principals factors de competitivitat turística. Benicarló, tot i ser un municipi de litoral té una forta personalitat agrícola arrelada des de fa segles –ja destacava a finals de segle XIX el Vi Carlón- amb una gran producció d’hortalisses i fruites. Cal anomenar la notorietat que ha aconseguit la DO Carxofa de Benicarló o la qualitat del seu Peix de Llotja. Pel que fa a la restauració conviu actualment la cuina tradicional amb el sorgiment d’una cuina d’autor, amb exemples com Raúl Resino, guanyador del premi Cuiner de l’Any en la darrera edició de la fira Alimentària. A nivell quantitatiu també, destaquen els seus 98 restaurants que ofereixen 4.091 places de restauració. Així, el turisme gastronòmic és sens dubte un eix a treballar, lligat a la posada en valor de l’agricultura i el turisme rural, i l’estudi de possibilitats de la pesca-turisme

Un litoral no massificat

El litoral sud de Benicarló ha sofert més profundament la transformació urbanística que en les darreres dècades ha acabat unint la població amb la veïna ciutat de Peníscola. Tot i que encara queden trams per finalitzar, les darreres obres realitzades al passeig marítim han continuat dotant d’infraestructures per al gaudi del seu litoral. Benicarló té en les platges urbanes, amb 2 banderes blaves (platges de la Caracola i el Morrongo), uns dels seus principals recursos turístics. En aquest eix, també trobem un element diferencial en la costa Nord, aproximadament 5 kms des de la platja de la Mar Xica fins arribar al terme de Vinaròs. Un litoral amb un gran valor paisatgístic i natural que actualment és inaccessible en la majoria de la seva extensió i que pot esdevenir un sender litoral excepcional, no només per la seva potencialitat turística sinó també per complementar-se com una acció de protecció en contra la regressió del litoral, tal i com ja preveuen altres documents estratègics de la Comunitat Valenciana amb l’establiment d’un parc litoral entre Benicarló i Vinaròs 

Nous perfils de clients, noves tipologies d’allotjament i nous canals de comercialització

El sorgiment i l’èxit de nous canals com Airbnb o Homeaway que permeten als particulars oferir els seus habitatges per a ús turístic, juntament amb l’existència del marc normatiu adequat -decret d’habitatges turístics- pot esdevenir una oportunitat per poder comptar amb els 2.252 habitatges secundaris i els 4.165 habitatges desocupats. Unes xifres ostensiblement elevades si les comparem amb les 454 places dels 8 hotels i pensions de la ciutat o les 1.976 places dels seus 361 apartaments turístics. Benicarló disposa un total de 2.754 places turístiques, que comparades amb les més de 25.000 places hoteleres de la seva població veïna, Peníscola, l’obliguen a definir estratègies clares de diferenciació i especialització. Com aprofitar les sinèrgies amb Peníscola i com posicionar la seva imatge respecte d’aquesta destinació de primer ordre ha de ser un dels elements a reflectir en aquest Pla.

Noves comunicacions 

Benicarló ja compta amb estació de tren de llarga i mitja distància, sortida d’autopista AP-7, circumval·lació de l’antiga N-340 –que ha millorat el trànsit rodat a les immediacions de la ciutat-, i línies regulars d’autobusos connectant algunes de les principals ciutats de l’Estat. Des de la posada en marxa de l’aeroport de Castelló, -a només 37 minuts en automòbil- s’obre una porta a la captació de turisme estranger que cal treballar. L’aeroport disposa de 2 vols setmanals a Bristol i Bucarest, i 3 vols setmanals a Londres Stansted.

L’aprofitament turístic dels esdeveniments culturals

Benicarló és una ciutat amb una activitat important pel que fa a tradicions i actes festius, però també pel que fa patrimoni cultural. El centre històric, la major part per als vianants però infrautilitzat, el centre cultural MUCBE, l’edifici gòtic, o el poblat ibèric Puig de la Nau, entre altres, requereixen una millor adaptació turística. L’ajuntament també cerca poder incorporar a l’oferta turística la interessant Casa del Marquès de Benicarló, tot i les dificultats pel que fa a l’accés i estat de conservació. Entre els esdeveniments festius, destaquen les Falles. Declarades d’interès turístic de la Comunitat Valenciana el 2014 i presents a la població des de l’any 1974, han esdevingut un recurs turístic força important –sobretot tenint en compte que tenen lloc fora de temporada turística, al març-. D’altres festes religioses i populars com les de Sant Antoni o les Festes Patronals, disten encara de les primeres en la seva capacitat d’atracció turística, per la qual cosa caldrà tenir en compte una estratègia per potenciar el turisme cultural. 

Un model de cooperació i una plataforma de comercialització turística pròpia

Benicarló compta amb 300 amarratges a la seva marina, situada a només 3 milles nàutiques de Peníscola. Però també necessita desenvolupar altres tipus d’activitats nàutiques: manca oferta de turisme actiu nàutic, sortides en vaixell turístic, lloguer d’embarcacions sense titulació, o potenciar el turisme de xàrter. El turisme nàutic s’ha començat a treballar en els darrers anys amb actuacions del Pla de Competitivitat de Turisme Nàutic (2010-2014) i amb la creació de l’Associació Estació Nàutica Benicarló-Peníscola, que actualment resta inactiva. L’Estació Nàutica, pot oferir un model de cooperació que en altres destinacions properes està donant bons resultats, tant per ajudar a la implicació de les empreses com per facilitar la comercialització de serveis turístics. En aquest cas, el treball iniciat pot tenir encara més rellevància, ja que és un ens empresarial que agermana les dues poblacions, Benicarló i Peníscola. Cal dibuixar un nou full de ruta per recuperar aquest model i aprofitar la nova marca creada en el marc del Pla de Competitivitat: destí nàutic Benicarló-Peníscola. Cal doncs generar il·lusió, implicar els empresaris i administració local per crear un equip de treball conjunt a l’Oficina de Turisme i aprofitar aquesta plataforma per facilitar la comercialització turística del municipi

El repte de la reputació on-line

Caldrà fer un gir necessari en la comunicació i promoció turístiques, amb una aposta més orientada a aprofitar els avantatges de les noves tecnologies. El contingut generat per l'usuari està guanyant ràpidament terreny entre els consumidors de viatges i ha apoderat als viatgers, el que els permet intercanviar opinions i experiències amb els altres i, en conseqüència, influir en les seves decisions de viatge. La influència del boca-orella (WOM-Word of Mouth en anglès) s’ha multiplicat gràcies a internet i a les xarxes socials, el que anomenem e-WOM. Un boca-orella que a Internet es tradueix en tot tipus de continguts generats per l’usuari. La informació disponible per a l'usuari a través de l’e-WOM és molt més vasta que la disponible a través del WOM tradicional o moltes altres fonts. Així, Benicarló necessita ser present en els entorns necessaris on els continguts generats pels usuaris prenen un paper rellevant, ja que es converteixen en altament creïbles, més que les organitzacions oficials de turisme. Una comunicació on-line lligada a la comercialització en línia de productes turístics suposa una línia de treball imprescindible a desenvolupar.

Documents

Consulta els pdf del pla


Focus group

La visió del turisme de Benicarló per part dels agents del municipi

Recursos

Anàlisi del context i dels recursos turístics de Benicarló

Escenaris

Presentació dels quatre escenaris del turisme a Benicarló

Accions

Consulta la proposta estratègica, les línies i les accions del pla

Imatges

La imatge dels turistes de Benicarló a partir de l'anàlisi d'instagram i twitter

Contacta'ns

Volem saber la teva opinió


Whats app

+34.678608401

Correu

info@pladeturisme.com

Web

www.pladeturisme.com